jueves, 20 de octubre de 2011

Comentari Història

1.   Quin paper va tenir la religió en la monarquia dels Reis Catòlics? I el tribunal de la Santa Inquisició? com va afectar a les minories religioses?
a.      La religió catòlica en tots els territoris dels Reis Catòlics va ser el màxim objectiu de Ferran i Isabel. Van imposar la religió per davant de tot i
 com apareix en el text, fins i tot els prínceps han de acatar la seva religió. A més el títol de Reis Catòlics va ser atorgat per el papa Alexandre V, aquest títol el va ‘’heretar’’ Felip II ja que el seu objectiu com a rei va ser mantenir el regnat que havia heretat i unificar-lo tot i que no va tenir molt èxit. A més l’església es va convertir en una institució subordinada del poder reial.
b.      El tribunal de la Santa Inquisició va ser una eina de l’església i dels reis per jutjar a tots els que s’oposessin a la religió o a la monarquia amb el pretext de l’heretgia.
c.       Les minories religioses es van dissoldre ja que només s’acaptava una sola interpretació de la bíblia i les seves variants eren acusades d’heretgia per això es va reestructurar l’església desde les bases per fer-la forta contra la lliure interpretació.
2.   Quines repercussions va tenir la política matrimonial dels Reis Catòlics?
a.      Un predomini de Castella sobre el regne d’Aragó va marcar aquesta època de unió dinàstica en la qual els territoris tenien diferents lleis i economies.
Es parla de 6 objectius bàsics com a referent en la política dels Reis Catòlics: la unió territorial, la submissió de les classes privilegiades (mitjançant la monarquia autoritària) i l’intent de centralització de govern tot i que a Castella i Aragó les corts eren independents, gran burocràcia ja que en la centralització del poder es necessitava una gran capacitat d’administració, un exèrcit permanent i una forta diplomàcia per resoldre tensions polítiques.
3.   Quin tipus de monarquia van fundar aquests monarques?
a.      La monarquia absoluta en la qual el rei domés està ‘’sotmès’’ baix el poder diví i les lleis naturals del seu regne, una monarquia amb burocràcia molt desenvolupada per afrontar els costos administratius que suposava centralitzar el poder.

4.   Altres aspectes que creguis oportú i que tenguin relació amb el text.
a.      Es van dur a terme mesures econòmiques durant el regnat dels Reis Catòlics, es va crear l’anomenat premercantilisme. Es va impulsar fortament la ramaderia i es van atorgar més poders a la Mesta (a Castella),  l’artesania (sobretot tèxtil) i la reestructuració de hisenda i els imposts. 

jueves, 6 de octubre de 2011

Riders on the storm

http://www.youtube.com/watch?v=t19zEdI7l7E

Filosofia

És necessari un equilibri entre la raó(logos) i els sentits, una persona ha de agafar tot el que rep dels sentits i mitjançant la raó ha de destriar  quins estímuls es corresponen amb el que diu la raó.

Com he mencionat,  en aquesta imatge la raó es correspon amb els sentits,veiem una imatge estàtica com ens diuen els ulls i la raó ho confirma perquè la imatge està impresa i no es pot moure.
Els efectes òptics son un clar exemple de una il·lusió,     nosaltres pels sentits podem rebre moviment, però la imatge no té perquè estar en moviment com passa en la fotografia.
Els sentits(ulls) ens diuen que la imatge està en moviment, però la raó ens confirma que la imatge no es mou perquè està impresa en un paper.
En el primer cas hem pogut confirmar que la raó i els sentits en la majoria dels casos coincideixen però hi ha excepcions jo em decant per fer cas al logos quan hi ha un conflicte entre raó i sentits.
Podem confondre als sentits(en aquest cas al tacte) si introduïm la ma dins aigua calenta i tot seguit dins aigua freda amb gel i repetim l’operació arribarà un moment en que els sentits ens diran que l’aigua freda ens crema i la raó ens confirmarà que no és així perquè sabrem que tenim la ma dins l’aigua freda.
Per aquests i més motius, jo em decant per la raó en les excepcions, en que la raó i el sentits no encaixen, però com a norma general hem de crear un conjunt de sentits i raó per percebre la realitat. No és necessari que aquesta realitat sigui objectiva. Simplement així ens acostam a ella.